El meu pare:
Gràcies a ell i a la meva mare les meves germanes i jo existim i, en part, som com som.
He posat una imatge seva de quan podia parlar. Sembla que quan sents cada dia la veu d'algú, quan està content, quan no, quan crida...pugui arribar a cansar...quan no la sents la trobes a faltar. Recordar la seva veu és fer memòria d'ell tal com era.
Avui fa anys que va néixer, i encara que ja no està físicament entre nosaltres el tenim en el record.
