Pau i Amor

Aquestes dues paraules que sonen a tòpic en aquests dies estàn plenes del significat que realment fa més falta en els temps en que vivim, el de la Tranquil·litat que dóna Felicitat. Realment estaria bé que ens impregnéssim bé d'aquest i el mantinguéssim dia rere dia.




Desitjo que aquests dies els passeu en familia i que estiguin plens d'aquesta PAU i d'aquest AMOR que donen la vertadera FELICITAT.

La llacuna

La llacuna de Gallocanta, des de que la vaig conèixer quan vaig anar a veure ocells que emigren allà, per primera vegada i fins ara sempre m'ha semblat un lloc especial ple de màgia vital. Aquí veieu una aquarel·la que vaig fer d'aquesta des del castell de Berrueco, un dels pobles del voltant.

L'ombra i l'ànima

La imatge de la nostra pròpia ombra pot expressar molt de nosaltres mateixos i de l'entorn on ens trobem si la plasmem en fotografia. Aquesta de la meva ombra la vaig fer a la llacuna de Gallocanta, a la província de Zaragoza. És un indret molt fred a l'hivern i molt càlid a l'estiu i aquestes temperatures extremes fan que el terra de la llacuna quedi esquerdat tal com veiem a la imatge. La composició de la imatge la tria qui prem el botó de la càmera i sempre tindrà un enfoc diferent depenent de qui la faci. La meva ànima va voler buscar un paral·lelisme entre la mida gegantina de l'ombra allargassada i la immensitat de l'espai on estava, una llacuna buida d'aigua en un ampli espai sense fi.

Homenatge a l'escultor de Reus Modest Gené

El passat dia 29 d'octubre va fer 25 anys de la mort del reconegut escultor reusenc Modest Gené. Per commemorar-ho es va realitzar un acte especial al Centre de Lectura de Reus en el qual vaig participar. Aquí el vull homenatjar amb algunes imatges de les seves obres, la majoria realitzades a Guinea Equatorial, de les quals vaig realitzar aquestes fotografies per un treball de descoberta que realitzo sobre l'escultor:


nen de Reus


nen pamue


Bibaba i Etiki



nen que toca el tambor

Gimo

noia de les campanes

nen músic

Acte commemoratiu:

http://centrelecturaseccioart.blogspot.com/2008/11/homenatge-modest-gen.html

L'escultor:

http://centrelecturaseccioart.blogspot.com/2008/10/25-anys-sense-modest-gen.html

______________________________________________________________

Retrats de nens i nenes

Retratar un infant sempre és un plaer i a la vegada una aventura, cada un té la seva personalitat, has de saber com tractar-lo i captar la seva atenció per tal de que et faci cas i el puguis retratar. Aquí veiem el retrat que li vaig fer a la Montsant Prats quan era molt petita. En aquests casos es necessita l'ajuda dels pares per tal de que estiguin per ells i els aguantin al coll.

Imatges de Malosco

Música pròpia

La música que a partir d'avui podeu escoltar en el blog és de composició pròpia i arranjaments de Ricardo Sánchez. És una de les peces del disc que vam editar el 2006 amb el grup Lahiez i les dues peces enllaçades es diuen Un nuevo amanecer i Después del descanso, espero que en gaudiu.

Cultures

Actualment les diferents cultures conviuen en un mateix espai, que ens serveixi per enriquir-nos com a persones els uns als altres i no pas per barallar-nos.

Llum pròpia

El mas, un lloc amb llum pròpia que t'ajuda a contactar amb la natura i et permet veure el fluir de la vida.

EL MAS

Aquí és on em van portar just després d'haver nascut i on visc. El lloc que més m'estimo on hi he viscut moments de tota manera i que porto al cor.

Orquestra de guitarres

Al curs de guitarra vaig poder fer algún apunt ràpid que no vaig poder acabar, per manca de temps, perquè els models es movien...va estar bé ja que em va servir per practicar.

Malosco

Aquí veieu l'aquarel·la que vaig pintar durant els dies inoblidables d'estada a Malosco, un poble d'Itàlia de la zona del Trentino als Alps italians. Sense saber-ho vaig pintar la casa dels propietaris de l'hotel on ens vam allotjar, la Maria Rosa i el Fabio. Uns dies que no volíem que s'acabéssin...
Conèixer gent amb la qual conectes i t'hi sents a gust és un plaer dels que t'ofereix la vida de tant en tant, gràcies a tots per la vostra cordialitat.

Qui si vede che ho dipinto ad acquerello durante le indimenticabili giorni di soggiorno a Malosco, un villaggio in Italia nel settore del Trentino nel Alpi italiane. Senza sapere ho dipinto i proprietari di casa, l'hotel dove abbiamo alojar, Maria Rosa e Fabio. Alcuni giorni non vogliamo essere finito ... Sapendo collegare le persone con cui si sentano a proprio agio ed è un piacere della vita che ti dà tanto in tanto, vi ringrazio tutti per il vostro calore.

Obres pròpies

Tant les fotos de natura com les imatges de dibuixos, peces ceràmiques i escultures que han anat sortint en aquest blog són de collita pròpia. Aniré introduint poc a poc el que he anat fent i el que vagi fent per donar-ho a conèixer.

Figura humana

L'estilització de les proporcions de la figura humana ja és un clàssic en el món de l'art. I la utilització de tècniques que permeten efectuar sèries diverses dels dibuixos efectuats també. Fins arribar a les impressions informàtiques i l'internet. En aquest cas es tracta d'una imatge pròpia estampada en aiguafort i aiguatinta d'una noia:

Volar lliure

Qui no ha desitjat volar lliure com una au? aquesta que veiem em suggereix esbeltesa i llibertat. La seva forma aerodinàmica s'endinsa en l'aire sense obstacles i sempre m'ha atret i l'he representada de diverses maneres; en dibuix, en pintura i en escultura, com en aquest cas.

Somnis de pedra

El somni de ser escultora que es fa realitat. A partir d'obtenir les condicions adequades per treballar i la dedicació al treball s'aconsegueix que el somni es converteixi en realitat. Tot plegat es materialitza gràcies al temps i l'esforç ben enfocats cap a la direcció desitjada.

Ceràmica i música

La música és una de les meves passions artístiques, relacionar-les totes és el que m'agradaria. Poc a poc vaig trobant connexions com ara amb aquests instruments de ceràmica que veiem aquí:

Va de ceràmica

Fa uns anys que em vaig interessar per la ceràmica a arrel de fer escultura i veure que amb la ceràmica podia tenir una eina molt important per ampliar els meus recursos creatius. Aquí veiem el procés d'una peça ceràmica.

És el moment

Quan saps que és el moment del canvi no importa que les coses no vagin com a tu t'agradaria. Sents que has de crear, treure a la llum tot el que hi ha, seguir el teu camí i gaudir-ne pas a pas, dia a dia, amb llibertat.

El cant a la pedra marxa de Cambrils

Avui és l'últim dia d'exposició a Cambrils. Queda una hora i 25 minuts perquè la tanquin!


Després d'aquesta exposició, el cant a la pedra segueix en el dia a dia, en el sentir i en la perseverància i constància en el treball d'aquest material que si arribes a conèixer i a conectar amb ell es converteix en tota una passió.


Aquí adjunto unes fotos de record de la inauguració:



Els expositors participants que vam poder assistir





el relleu que he exposat



Expositors i amics amb algunes peces

Un cant a la pedra

A la Sala Àmbits del Centre Cultural de l'Ajuntament de Cambrils que està al C/Sant Plàcid, 18-20, 43850 de Cambrils (Tarragona) podeu veure aquesta exposició inèdita. Una exposició íntegra d'escultures fetes amb pedra no s'acostuma a veure sovint. Som 24 expositors que hem escollit aquest camí expressiu i en aquest cas ens uneix la pedra i un mestre, d'aquells que ja no es troben, que ens l'ha fet estimar. Hi serà fins el 24 de maig i estarà oberta de dilluns a divendres de 9 a 22 h., dissabtes de 9 a 14 h. i diumenges i festius tancada. El telèfon d'informació és el : 977 36 90 60. Pàgina web de l'Ajuntament: http://www.cambrils.org/ i correu electrònic: cco.cambrils@altanet.org

Espero que en gaudiu.